portada-ep-9-nov

Fa un parell de dies, un diari català, el Periódico, opinava sobre la victòria de Donald Trump amb el titular “Déu perdoni Amèrica”. La foto del candidat vistoriós, amb aspecte furiós i un dit assenyalant cap a endavant recordava la imatge de l’Oncle Sam i ja era prou declaració d’intencions per part del diari. I la frase, una mena de contra “Déu beneeixi Amèrica”, que tant diuen els candidats d’un i altre signe.

Quina arrogància! Quina supèrbia! Un mitjà que s’ha significat pel seu lligam al socialisme o la socialdemocràcia, s’atreveix a jutjar i condemnar milions de votants d’un altre país després que els seus hagin fracassat reiteradament a les eleccions del propi (Espanya, i també Catalunya) després d’haver sigut incapaços d’ impedir el retorn de Rajoy i després d’haver protagonitzat els penosos episodis interns de tots coneguts.

Jo no puc parlar d’Amèrica ni de les eleccions als Estats Units però, com tanta gent, llegeixo diaris i segueixo diverses tertúlies polítiques i d’actualitat. Pocs han informat del que hi havia al darrera dels dos candidats, la majoria anaven a la superfície, i la de Trump era sempre impresentable. Pocs deien que al ric, masclista, racista, xenòfob, agressiu i superlleig (pel meu gust) Trump no el seguien només ultraconservadors i gent de possibles sinó també milions d’aturats de llarga duració, de gent sense estudis, de joves desenganyats dels demòcrates, d’immigrants de diverses procedències morts de por pel futur dels seus fills i altres grups desafavorits.

Com a molts altres països, el poble més senzill s’està decantant pel populisme. I això és greu i ja veurem en què acabarà. Sort que no som als anys 30, si no, es repetiria la història. Molts són els problemes que conflueixen en els nostres dies, alguns de molt dura gestió com és el de la immigració que sempre ha fet entre por i angúnia a l’esquerra. I si no hi ha hagut més problemes ha estat per l’acció d’ajuntaments de tot signe, d’escoles, de mediadors, etc. que a nivell petit i quotidià han apagat molts conats d’incendi. Així i tot, el poble que pateix se sent abandonat d’uns polítics que li repeteixen receptes i no s’atreveixen a afrontar la duresa del panorama. I sense cap autocrítica; només Obama se’n va demanant perdó pel que no ha pogut fer i per no haver sabut acabar amb la violència i la marginació en què viu una bona part de la comunitat afroamericana.

A Europa hi ha molta arrogància, això em sembla a mi veient el senyor Hollande, veient la portada que he esmentat, veient gent que ha manat molt i que era d’esquerres defensant ara els rics i les grans empreses, veient polítcs que “moriran” tenint sempre la raó, i gent normaleta però que han sigut i són de “catecisme” que desqualifiquen ràpid –i amb mala educación sovint, com si els altres no fossin adults ni pensessin- quan es qüestionen les seves afirmacions o els seus tòpics de manual.

Que per a la dreta els temps convulsos són més fàcils per Llegir més …

Via:: forumgrama

https://i0.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/11/portada-EP-9-nov.jpg?fit=595%2C791https://i0.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/11/portada-EP-9-nov.jpg?resize=150%2C150Tedi RocaGeneralFa un parell de dies, un diari català, el Periódico, opinava sobre la victòria de Donald Trump amb el titular “Déu perdoni Amèrica”. La foto del candidat vistoriós, amb aspecte furiós i un dit assenyalant cap a endavant recordava la imatge de l'Oncle Sam i ja era prou declaració...Santa Coloma de Gramenet