cultural

Es considera la quantitat de gent que ha vingut els darrers anys a Santa Coloma. El canvi i substitució de població que s’ha donat a la ciutat, especialment en alguns barris, ha estat gran, però valorem que els conflictes són reduïts, i no s’estan produint greus problemes de convivència.

Però ens preguntem: fins a quin punt hi ha convivència?

El testimoni d’Àgata i Fèlix de Càritas ens diu que la gent que acudeix en demanda d’ajuda està bastant aïllada de la vida social col·lectiva, i no té pràctica de participació social i associativa. Això també ho corrobora en Tomàs de FAVV, que explica que és difícil trobar persones estrangeres o de les darreres onades migratòries a les entitats veïnals. Potenciar la participació d’aquests col·lectius sembla que és un objectiu desitjable.

L’Albert continua aprofundint en aquesta perspectiva. Les persones d’origen estranger conviuen, molt majoritàriament, aïllades en les seves pròpies comunitats. Constatem força desconeixement mutu, més de la població autòctona cap els nou vinguts, però també es produeix un aïllament social i cultural entre les pròpies comunitats d’immigrants. No hi ha una estructura associativa que permeti major participació.

En diverses intervencions es ressalta la importància de l’escola. És un lloc obligat de trobada per les famílies, i de convivència per l’alumnat que adquireix, en aquest context, no només eines culturals i d’altres com la llengua o les matemàtiques, sinó especialment el coneixement de normes de convivència que són de molt interès per a ells i les seves famílies.

Un amic comerciant de barri del Fondo ens comenta com ell, des del seu establiment, veu en el dia a dia el paper que els infants juguen en aquest procés comunicatiu, fent de traductors de les seves mares i pares.

Tot i l’important paper que juga, no és l’escola l’única institució que desenvolupa una acció integradora i vertebradora. Les xarxa de biblioteques és un altre exemple significatiu de bones pràctiques i, per descomptat, l’acció que desenvolupen els centres oberts que atenen a infants i joves, i també altres entitats d’atenció social i comunitària. De tota manera, sembla ser que l’acció orientada cap els infants és força eficaç, i és on més s’hi detecten el processos d’aproximació i coneixement cultural.

Els problemes de convivència es fan notar més a l’interior de les comunitats de veïns i en alguns espais públics. Enfocar el fet convivencial des de la perspectiva d’ells i nosaltres ens allunya a tots. Es detecta que les relacions entre les comunitats d’adults són menys permeables, i no podem amagar que existeix una segregació escolar, centres educatius, públics i privats i una importantíssima segregació territorial que fa que alguns barris concentrin una quantitat molt superior de famílies immigrades. Són les zones que pateixen una major degradació urbanística i ambiental.

Resulta inevitable la comparació amb els anteriors processos migratoris a la ciutat, però constatem que els moviments migratoris dels darrers anys del segle XX i la primera dècada del 2000 tenen algunes característiques diferents. Uns aspectes que són propis del bagatge cultural que arrosseguen els immigrants. Els actuals Llegir més …

Via:: forumgrama

https://i1.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/11/cultural-1024x768.jpg?fit=1024%2C768https://i1.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/11/cultural-1024x768.jpg?resize=150%2C150Tedi RocaGeneralEs considera la quantitat de gent que ha vingut els darrers anys a Santa Coloma. El canvi i substitució de població que s'ha donat a la ciutat, especialment en alguns barris, ha estat gran, però valorem que els conflictes són reduïts, i no s'estan produint greus problemes...Santa Coloma de Gramenet