Això de les anomenades xarxes socials de vegades té gràcia i tot. Sempre hi ha qui t’insulta, però bé, s’ha de tenir paciència a la vida. En aquest cas no us parlaré d’insults, sinó d’una troballa.

Avui a la tarda entro al Facebook i m’acaro amb una fotografia (imatges èpiques d’un grup de Joves Guàrdies Rojos enarborant un estandard i llegint el Llibre Roig, acompanyats, des de les altures, pel president Mao, a la manera de les representacions beatífiques de la iconografia critiana). A la fotografia se li afegeix un comentari. “Antes de que acabe este 2016, recordemos que se celebra el 50º aniversario de la Revolución Cultural. Cuadro formado, cuadro colgado”.

Doncs no hi havia caigut, jo. El comentari era de l’amic Antonio Molina, el que signa l’article forumgramià d’una mica més avall. El cas és que després de llegir i comentar més de trenta missatges (a hores d’ara) de nou col·legues (Luis Benjumea, Don T. esteban, Antonio Ortega, Jordi Valls, Pedro Checa, José Winter, Salvador Clavera i Fermin Lopera, més conegut per El Fermin) sobre temes diversos, des de Gramsci a les Cuatro tesis filosóficas, passant per les camises de coll Mao, em vaig comprometre a fer un article (que és aquest, per cert) sobre la Revolució cultural xinesa.

Jo em vaig iniciar a la política de jove, cap allà als disset anys, pam dalt, pam baix. Corria l’any 1973. Era l’any en què es va desvetllar la crisi del petroli, mor Pau Casals, Carrero Blanco salta pels aires arran de l’Operación Ogro d’ETA i s’esdevé el cop de Pinochet, a Xile.

Vaig acabar a un partit de l’esquerra revolucionària d’aquella època. El més lògic fora que hagués esdevingut maoista, ja que la majoria d’organitzacions d’aquest espai n’eren, com ara el PT, l’ORT, l’MC o el PCE (m-l). Però jo, per casualitats de la vida, vaig anar a petar a les Plataformes Anticapitalistes i la OIC (Organización de Izquierda Comunista). De España, això sí. Allà també hi havia la Gabriela Serra, Montserrat Tura o Joan Manuel Tresseres, entre d’altres.

Els partits marxistes-leninistes-Pensamiento Mao Tse Tung (en aquells moments no s’estil·lava això de Mao Zedong) acompanyaven hi havia Marx i Engels ratllesesta b una imatge d’aqeusta l Tresseres, entre d’Pedro Checa, Jos sovint les seves publicacions amb la imatge que encapçala aquestes ratlles. Allà hi havia Marx i Engels, però també Lenin, encara que també hi eren, al final, Stalin i Mao.

Això d’incloure Stalin a mi, la veritat, mai em va acabar de fer el pes. Els de la OIC érem consellistes i fèiem una bona amanida (no precisament russa), amb ingredients tan heterogenis com Trotsky, Gramsci, Rosa Luxemburg o el primer Lukács, el de Història i Consciència de classe, on el proletariat era, ni menys ni menys, que el subjecte i, alhora l’objecte de la historia. (Déu n’hi do!). I, és clar, de Stalin no en volíem ni sentir parlar. I de retruc, tampoc de Mao.

Però la vida pega moltes voltes. Més endavant ens vam fusionar amb el Moviment Comunista, un Llegir més …

Via:: forumgrama

https://i1.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/12/Maoisme.jpg?fit=267%2C188https://i1.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/12/Maoisme.jpg?resize=150%2C150Tedi RocaGeneralAixò de les anomenades xarxes socials de vegades té gràcia i tot. Sempre hi ha qui t'insulta, però bé, s'ha de tenir paciència a la vida. En aquest cas no us parlaré d'insults, sinó d'una troballa. Avui a la tarda entro al Facebook i m'acaro amb una fotografia (imatges èpiques...Santa Coloma de Gramenet