Este tema discute un artículo de contenido: Manifestació contra la precarietat laboral!

Llevo 5 años trabajando en seat y vivi hace un año los despidos y los hicieron de la manera menos civilizada posible. Padres de familia llorando de impotencia,mujeres embarazadas despedidas y mucha gente que habia trabajado muy duro por la empresa se fueron a la calle.

Aqui todos tenemos una hipoteca que pagar y en el mundo laboral no hay sensibilidad ninguna por no hablar de la regulacion del horario laboral con la vida familiar.

Doncs així espero ens trobem a la manifestació. Jo encara no he tingut l'ocasió de treballar amb contracte laboral, pels estudis, però tot i no ser treballador en el sentit estricte em solidaritzo i intentaré anar.

[Comunicat] Contra la precarietat >> el jovent el peu de guerra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari crida el jovent català a mobilitzar-se contra els atacs a les treballadores i a participar en la manifestació convocada a Barcelona diumenge dia 21, a les 12 hores a Plaça Universitat.




L’ofensiva neoliberal no s’atura: deslocalitzacions, acomiadaments en massa... la desregulació i la precarietat van imposant-se com a dinàmica generalitzada en el món laboral amb l’objectiu de garantir l’obtenció d’enormes profits per a les elits financeres i les transnacionals, tot val actualment en les paradoxals circumstàncies de consagració del caos i la llei del més fort. En aquest sentit, les iniciatives polítiques que estan donant-se a nivell europeu, en consonàcia amb les premises de la Directiva Bolkestein i l’Estratègia de Lisboa, accentuen el seu caràcter rotundament antisocial i palesen la marcada parcialitat de l’estat en el nivell econòmic i laboral.

El govern espanyol i els sindicats majoritaris fan l’ullet a les grans empreses amb la nova reforma laboral; aposten decididament per la felexibilitat i per la precarització de les ocupacions, fonamentalment, les ocupacions juvenils. La tendència precaritzadora del capital europeu que impulsa les noves legislacions, es combina als Països Catalans amb la nostra peculiaritat econòmica com a balneari, geriàtic i espai d’oci massiu d’Europa; com també amb la dinàmica general del nou capitalisme a erosionar el mode productiu fordista i a destruir l’estabilitat del treball com a element central de l’activitat humana i pilar essencial dels mínims de benestar social. El resulat és ben palpable i l’explotació amb temps fragmentats, els acomiadaments i el risc constant s’han convertit en variables inevitables de la vida de les classes populars catalanes.

La lluita contra la reedició del mal anomenta pacte social, un atac evident a la classe treballadora és més indispensable que mai.A la Catalunya nord, la lluita contra el CPE, impulsat pel govern conservador de l’estat francés va ser una bona mostra de la potencialitat del conflicte social en l’època de la suposada fi de la història i la desaparició de les classes. Resulta ben constatable que allò que ha desaparegut no és el conflicte capital-treball (els atacs dels grans centres de poder econòmic i financer, no en deixen dubtes al respecte), sinó l’estat del benestar com a model d’acumulació dels anys daurats del capitalisme.

La reacció a la part dels Països Catalans sota dominació espanyola contra la depredació capitalista tampoc no s’ha fet esperar; així, les contínues mobilitzacions contra les deslocalitzacions i les privatitzacions i la mobilització dels treballadors d’Ibèria a l’aeroport del Prat de Llobregat en són bons exemples. Tanmateix la resposta popular no ha estat de moment a l’alçada de les agressions que els governs (conservadors o partidaris de la vergonyosa tercera via) implementen.

La resistència ha començat ha estendre’s sí, però ha de continuar i crèixer tant qualitativment com quantitativa: de la capacitat de cohesionar i orientar totes aquestes lluites a crear una vertadera consciència de classe treballadora i d’oposició al sistema capitalista dependrà la nostra capacitat per crear alternatives i espais contrahegèmonics al sistema establert a mitjà termini. I per aconseguir això, aquestes lluites han d’anar lligades a les altres lluites que es donen en el nostre país, com les mobilitzacions contra l’EEES en l’espai estudiantil, les lluites contra l’especulació i en defensa del territori... Els nous conlictes socials que han estat capaços d’enriquir (i no desplaçar, com algunes voldrien) la històrica oposició dels treballadors assalariats amb qui s’enriqueix mitjançant l’explotació del seu esforç.

Per això, des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, fem una crida a la solidaritat amb els treballadors en lluita, i a acudir a la mobilització que s’ha convocat en suport a totes aquestes lluites.

Els sindicats majoritaris i la patronal ja han pactat la nostra precarietat; el nostre rebuig ha de ser contundent i clar: el jovent en peu de guerra!

A mi dp de 6 meses por ett, me hechan a la calle porque no les sale de... meterme por plantilla.
A la gente de ett, han pasado de hacer 8 horas a 6, y ahora a 4.
Lo mas divertido, es que quien cubrira aora mi turno, pasa a hacer 7 en vez de 8...
¿Y como pretenden que nos vayamos de casa con la mierda de trabajos?
¿donde se supone que estan los contratos fijos?
en fin...
el mundo ira bien... pero para los jefes...