|
leed esto i flipareis kon la gran reflexion ke ace este joven en su bolgspot. (Adjunto direccion )http://www.marsalgirbau.blogspot.com/
Yo vi acé un corrá... i altres qüestions de bestiari
Hola de set:
Avui em trobava escoltant la ràdio a casa, quan de cop, sense haver avisat, ha entrat a la meva vida -i sense demanar permís- la següent cançó, que segur que coneixeu:
Opá, yo vi acé un corrá, pa esha gallina, y pa esha minino
Opa, yo vi acé un corrá, pa esha perdice, y esha pajarillo
Opa, yo vi acé un corrá, pa esha guarrilla, y pa esha guarrillo
Opa, yo vi acé un corrá, pa esha una potra, ¡Ay! con su potrillo
Yo t'ayuo a arrancá la guzzi, yo t'ayuo a pinta el land rover, yo t'ayuo a sacá las papas, yo t'ayuo a lo k'haga farta.... pero que sepas que....
Opá, yo vi acé un corrá, pa esha gallina y pa esha minino
Opá, yo vi acé un corrá, con tu permiso, hago un corralillo....
Tengo las maeras, y tengo dos tablones. La chapa, der tejao, la he sacao d'unos bidones...tengo las maneras y tengo las intenciones...opaito... er domingo empiezo a ver si tengo cojones...¡¡OPá!!!!
Opá, yo via hace un corrá, pa esha coneja y esha conejillos
Opá, yo vi acé un corrá, pa esha una perra, ay con sus perrillos
Opá, yo vi acé un corrá, pa guardar cosas y hasta la amotillo
Opá yo vi acé un corral, con tu permiso hago un corralilloo...
Yo t'ayuo a barré los chumbos, yo t'ayuo a quemá ramón, t'ayuo a lo c´aga farta, t'ayuo t'ayuo a tooo!!.....pero que sepas que....
Opá, yo vi acé un corrá, pa esha cabrilla y sacá shivillos
Opá, yo vi acé un corrá, pa esha guarrilla y sacá guarrillos...oink oink
Opá, yo vi acé un corrá, con tu permiso yo hago un corralilllo
Opá, yo vi acé un corrá, en las afueras, de Gibraltar el shico...
La majoria de la gent que m'envolta m'ha estat no sé quants dies insistint que havia d'escoltar aquesta cançó, per comprovar fins a on arriba la mediocritat humana. Fins a dia d'avui m'havia resultat curiós que tots plegats m'haguessin insistit en tastar quelcom no gaire bo: és a dir, si tu recomanes a algú provar alguna cosa no és mai perquè provant aquella cosa descobreixi que el producte en qüestió és horrible, sinó que li recomanes quelcom que creus que li agradarà. Doncs bé, resultava que els meus companys i companyes eren tots uns cabrons que em recomanaven coses mediocres, i horribles, que no paraven de criticar durant tot el dia, però que per altra banda, no feien res més que parlar d'elles.
Un cop ha sonat, que per cert, m'ho he passat molt bé mentre l'escoltava he estat reflexionant i he cercat la lletra per Internet. Tal i com em temia la cançó és BONA, especialment la lletra, i la producció musical en qüstió -la qualitat compositiva de l'harmonia possiblement és el més mediocre de tot plegat. Sí, sí, no m'he begut el seny: LA LLETRA DE LA CANÇÓ ÉS BONA, MÉS DEL QUE MOLTS US PENSEU. M'explicaré.
Fins a dia d'avui el que ha passat amb aquesta cançó és que ha sonat per tot arreu i s'ha banalitzat. Ara bé, considero que és més interessant del que no sembla.
D'entrada és bo adonar-nos del registre lingüístic que predomina en tota la cançó. Com és evident, l'autor pretén plasmar de forma intencionada un registre de castellà rural o popular. Això ho trobem ja en la primera paraula: "Opá", sinònim de "papá". El contingut en concret de la cançó ve a ser un Memorial de Greuges, o unes Bases de Manresa, que hom li fa a son pare per tal que li permeti de fer un corral. Amb aquestes dues característiques, ja d'entrada, ens adonem de la principal característica de la cançó: la ironia. Com és obvi, tot plegat pretén ser una gran ironia. El més important, però, serà detectar quin és el missatge.
Si ens fixem en els animals que cita comprovarem que tots -o gairebé tots- són la parella, és a dir, mascle i femella: "pa esha guarrilla, y pa esha guarrillo". I, a més, és tot un llarg llistat d'animals, una desena d'espècies. I ara digueu-me: quin personatge històric va reunir totes les espècies -un membre masculí, i un femení de cada una- que estaven en contacte amb l'ésser humà?? Sí sí, aquest mateix que us ve al cap: el senyor Noé.
Així doncs, trobo que tot plegat és força interessant: un paio que, creient-se Noé, li demana a son pare permís per fer un corral!!! És l'antiseriositat en potència!!
Considero aquesta cançó una gran ironia que ataca de pler la religió, i que ha patit les conseqüències d'haver-se fet famosa: banalització i infravaloració.
Magnifico punto de vista.
|